Deixem enrere un 2017 intens des del punt de vista polític, econòmic i empresarial. Les eleccions del 21 de desembre dibuixen novament un Parlament de Catalunya molt fraccionat, però des de l’àmbit de la discapacitat i els centres especials de treball fem una crida al diàleg i la responsabilitat. Més de mig milions de catalans tenen algun tipus de discapacitat reconeguda i necessiten ser escoltats i tinguts en compte per part dels seus representats polítics. Necessitem doncs una estabilitat parlamentària i consensos que permetin dissenyar, desenvolupar i implementar polítiques a llarg termini per les persones amb discapacitat.

Esperem que 2018 sigui l’any en que les administracions públiques recolzin amb les seves polítiques els centres especials de treball, independentment de si el seu origen és privat o d’iniciativa social. Els CET representen a dia d’avui un dels principals pilars per la inclusió laboral de persones amb discapacitat, amb més de 260 centres a tota Catalunya i un 63% dels contractes registrats durant l’any 2016 amb aquest col·lectiu. El passat mes de juliol vam rebre positivament l’acord entre el departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat i les federacions de centres especials de treball per intensificar els ajuts a les persones amb discapacitat amb dificultats especials, ampliant el pressupost de 68 milions d’euros a 80, però aquests recursos són encara insuficients per tal de cobrir tot el col·lectiu i no discriminar determinats tipus de discapacitats.

Finalment, fent balanç de 2017, podem afirmar rotundament que encara estem molt de la plena integració social i laboral de les persones amb diversitat funcional. Tot i que el grau de sensibilització i de coneixement envers les discapacitats és cada any més alt, la realitat del mercat laboral ens recorda que queda encara molta feina per fer. Prop del 80% de les empreses espanyoles de més de 50 treballadors incompleixen la Llei General del drets de les Persones amb Discapacitat i de la seva Inclusió Social (l’antiga LISMI), que dicta que s’ha de reservar un 2% de la plantilla a persones amb discapacitat. Els motius per aquest incompliment tan exagerat són molts: des del desconeixement de la pròpia norma, especialment per part de les PIMEs, fins les dificultats per trobar i seleccionar candidats amb discapacitat adequats a les tasques requerides, passant per les dificultats per adaptar i integrar aquesta persona al lloc de treball. Administracions, empresaris i tot la societat en general tenim encara molta feina per fer per crear una societat més justa i inclusiva, però hem de mirar el nou any amb actitud positiva per seguir avançant.

Veure versió web :

Desitjos per l’any nou