Blog de
En Pato Donald i la discapacitat

14 de junio de 2019

És una de les superestrelles de Disney, amb més pel·lícules que fins i tot en Mickey Mouse, i aquests dies està celebrant el seu 85 aniversari. Parlem del Pato Donald, qui va saltar de la tira de còmic en paper a la pantalla gran el 1934 amb La gallineta sabia. I sí, l’anomenarem Pato i no Ànec, per allò que en Sisa el va convidar a casa seva en Qualsevol nit pot sortir el sol com a Pato Donald.

Aquesta au animada la recordem com un personatge simpàtic i graciós, un bon paio, un tros de pa, etern “perdedor” i enamoradís que a tots ens ha commogut i ha format part de les nostres vides, des del blanc i negre fins al color. Doncs aquest animaló de ficció, encara té molt a ensenyar-nos per encarar la nostra realitat.

Si pensem amb una mica més de profunditat en el Pato Donald, no deixa de ser un protagonista diferent, que parla rar i que no se l’entén, és daltònic, té els peus plans i pateix canvis d’humor i rebequeries constants… És a dir, en el nostre entorn quotidià de carn i ossos, no deixaria de ser una persona de difícil encaix amb una o diverses discapacitats que certament podria ser discriminada.

Tanmateix, com en Donald ens ha commogut des de nens, només ens quedem amb allò bo i positiu i no amb allò negatiu d’aquest personatge de còmic. Tampoc és atzarós que aquest palmípede amb cor d’or estigui envoltat de bons amics i d’una família que l’estima.

Tot això ens porta a pensar que aquesta és l’actitud que hauríem de tenir perquè no hi hagués discriminació vers la diferència i la discapacitat que ens trobem avui dia en la nostra societat. Caldria quedar-se amb les coses positives i mantenir l’actitud oberta dels infants per mirar les persones pel que poden fer i no per allò que no poden fer. Segur que aquest tarannà de nen encara el tenim dins nostre.

No ha perdut vigència el seu relat, un relat que parla de la discapacitat des d’un punt de vista diferent. No la visualitzem, ja que només veiem la part del Pato Donald que el fa entranyable, aquella que ens transmet la seva naturalesa bondadosa. Veiem el seu fons i no tenim en compte els atributs més evidents i superficials. Potser també seria una bona manera de relacionar-nos quan ens tractem entre persones.

Ens hem de quedar amb la part de la discapacitat que no té a veure amb limitacions, sinó amb les seves capacitats: tot allò que ens pot aportar, que pot construir i té molt a dir i a ensenyar-nos. Gràcies Pato Donald i… felicitats!

 

Publicat a Social.cat, veure on-line a : https://www.social.cat/opinio/10347/en-pato-donald-i-la-discapacitat

 

Enviar comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

0 opiniones en “En Pato Donald i la discapacitat”

Proyectos en los que participo: