Blog de
Barcelona 92, punt d’inflexió també per la discapacitat

9 de noviembre de 2017

Aquest estiu hem estat de celebració. Ja fa 25 anys dels Jocs Olímpics de Barcelona, el gran esdeveniment esportiu que va transformar la Ciutat Comtal. Barcelona 92 va passar a la història com un punt d’inflexió pels Jocs Olímpics i per la pròpia ciutat, que es va redefinir urbanísticament, es va internacionalitzar i va acabar amb tots els complexos dels barcelonins, convencent-nos de fins a on érem capaços d’arribar. Aquesta és la història més coneguda dels Jocs, però també van marcar un abans i un després en l’àmbit de la discapacitat.

La paràbola perfecta dibuixada per la fletxa de foc que va llançar Antonio Rebollo a la cerimònia d’inauguració va quedar gravada a la retina de milers de persones. Tots vam contenir la respiració durant uns segons fins que es va encendre el peveter, era un moment crucial on no hi havia marge per cometre un error. Rebollo era un esportista paralímpic i, a més, el millor arquer de tot l’equip espanyol. No va ser escollit per la seva condició d’esportista paralímpic ni tampoc per les dues medalles que s’havia penjat a Los Ángeles 84 i Seul 88. En un moment en que els Jocs Paralímpics i la discapacitat tenien una visibilitat pràcticament nul·la, Antonio Rebollo va resultar seleccionat entre 200 arquers, després de mesos i mesos de proves, senzillament perquè va ser el millor.

El paper que va tenir Rebollo, protagonitzant una de les imatges més icòniques d’aquells Jocs Olímpics, va suposar un gran pas per posar en valor les capacitats de les persones amb diversitat funcional. L’arquer, que va contraure la pòlio als 8 mesos i va resultar afectat a les cames, va demostrar que les persones amb discapacitat poden fer coses extraordinàries, també al món dels esports.

Aquella fletxa va marcar, a més a més, el punt de partida d’una edició en la qual els Jocs Paralímpics van brillar amb llum pròpia. Per primera vegada, els ciutadans es van bolcar en els esports paralímpics i van omplir els estadis. També a nivell mediàtic, es va donar una cobertura a l’esdeveniment que no s’havia produït en edicions anteriors: per primera vegada el món parava atenció als esportistes discapacitats. Amb la seva forma de viure els jocs, Catalunya i Barcelona van donar també un exemple de com tenir una societat més justa, diversa i social. Aquell estiu de 1992 va provocar un canvi de mentalitat en la forma de percebre l’esport paralímpic i la discapacitat, va suposar un punt d’inflexió, una fita sense la qual l’esport adaptat no seria el que és ara i un motiu més per recordar aquells Jocs Olímpics que van canviar-ho tot.

 

Publicat a:

El Punt Avui Girona

http://www.eprensa.com/login.php?prev_url=http%3A%2F%2Fnwp3.eprensa.com%2Fcgi-bin%2Fshow_article.cgi%3Fdir%3D20171109%26action%3Dbuild_missing%26stamp%3D1510241279.76295%26id%3D3200%26companies_id%3D112326873

Diari de la Discapacitat

http://diarideladiscapacitat.cat/el-grupo-sifu-aposta-pels-espais-cardioprotegits-amb-una-linia-de-subminsitraments-medics-i-salut-laboral/

 

Enviar comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

0 opiniones en “Barcelona 92, punt d’inflexió també per la discapacitat”

Proyectos en los que participo: